Chinese Democracy, nou disc dels Guns and Roses

Portada de Chinese Democracy

Ésta es la primera entrada que no parle directament de alguna cosa relacionada en la Kktk, però es que Guns n’ Roses ha publicat nou disc!!!!

17 Anys!!! 17 ha tardat en traure material nou, després del “Used”, 28 mesos de gira, discusió i posterior disolució del grup,  un desert de recopilatoris per anar fent caixa, gires amb varis concerts anul.lats, etc.

Gerard, ja està aci!!!!!

Aci teniu a Gerard!! Si,si Gerard , Adrian ha caigut de la llista a últim hora (no em pregunteu el motiu, ni el procediment, millor que vos ho conto Simón,jeje). El segon fill de Sara i Simón i el nou germanet de Ferràn.

Com ja sabreu ha ixit tot perfecte, Gerard ha ixit guapo i fort i Sara està be, recuperant-se poc a poc del part. No cal dir que estàn molt feliços, disfrutant a saco dels fills.

Felicitats!!

Salut

Carnestoltes 2008

Ací teniu les fotos del Carnestoltes 2008, el tema era “Fiesta Medieval”, per a lo que estem acostumats, la carroça d’enguany era una passà, amb detalls molt guapos i la il·luminació no estava mal del tot.
En quan a la música a Alcalà no va molar massa, però a Alcossebre va estar brutal, mescla de la música de sempre (triomfen els himnes de tota la vida) amb Himnes Borratxos , crec que eixa és la formula per a l’any que vé.

La Del Cucarra

Carnestoltes “The new age”

Anant de visita al “desguace” d’un amic vaig vore un rermolc que ens podia servir com a plataforma pa les rues de carnestoltes. El millor de tot era que el preu, encara que no fora barat, era asequible, uns 600€ + transport. La idea es va escampar ràpidament i la maquinaria financiera de la KKTK, de la cual Kanguro esta molt satisfet, es va posar en marxa per a replegar la pasta. Una vegada la plataforma a casa començarem les tasques per a habilitar-la,i per a muntar un macroconcert per els carrers del poble.

Carnestoltes, els vells temps

No podia faltar una recopilació de Carnestoltes. Possiblement el millor “finde” del any i el més brutal. Falten moltes fotos i molt importants, sobretot de la era no-digital, que depenies de trobar-te a Boira pa immortalitzar el moment, o que Oli duguera la càmera -encara que done igual que la duguera com no, les fotos ni les veies i ni somniar en pillar alguna copia – encara que la col·lecció no està mal.

Dividiré el post en tres capitols, “els vells temps” , on trobarem les fotos mes antigues , “Carnestoltes de la era moderna” , a partir de comprar la carroça i, per últim, Carnestoltes 2008. D’aquesta manera no se em farà tant pesat.

Bé, ací van unes fotos que vaig escanetjar de l’àlbum fotogràfic de ma mare, totes elles bonissimes.

Ahi van…

Jovenes Promesas

Una vegada més Saimon se ho ha kurrat i m’ha enviat unes fotos d’allò més curioses.
Són fotos que tenen més anys que Takó, on es mostra com erem de xicotets.
Des d’ací vos anime a que envie fotos de quant ereu més joves… es valoraràn les de la comunió i situacions curioses.

La tropa del Santa Llúcia ja celebrava els carnestoltes per tot lo alt.

Let It Be

Mentres preparo la recopilació de Carnestoltes (encara esteu a temps d’enviar-me fotos a kukalax@gmail.com ) penjo una de les cançons més populars de la KKTK, “Yo Soy Pin” de Paul McCartney i Tximo Pitarch. Un temazo que explica com dos adolescents, prou borratxos i fumats rebenten un portó de garatge, el final de la historia a continuació…

Camisa KKTK’90

Una de les coses que més identifica a la KKTK son les seves camisetes, que cada any, a festes d’agost esperàvem amb expectació, i no era per a menys, ja que ens deixàvem una pasta (entre 3 i 4 vegades més cares que les de les altres colles d’Alcalà i Alcossebre) i estaven personalitzades al màxim, unes vegades il·lustrades en passatges propis de la KKTK, com la famosa “From here to eternity…”, “l’alijo” de material incautat del garito o d’actualitat local com l’homenatge al “ARREU” o una plantació de Marihuana a peu de campanar (bastant esclaridora).

Tximo i Oli s’ho kurraven any rere any, aportant noves idees i fent dibuixos molt treballats, caricaturitzant els integrants de la KKTK, en la majoria dels casos acompanyats per Pedro Pico y Pico Vena (els nostres personatges de ficció preferits), alguna de South Park, inclòs “naranjito” i “cobi”.

La temàtica era crítica, molt punk-rockera on apareixen uns quants petardos, tancs de birra i alguna que altra xeringa i per suposat els personatges anaven tots cegos i borratxos.

Con Las Dos Manos

Temazo que va catapultar les cançons de la penya al nº1 de les llistes d’exit local. Encara m’enrecordo quan el Pekenyo la va punxar al Winnie’s i tot el pub (quan dic tot es en sentit literal) va començar a cantar-la, el pobre Colom encara no sap on amagar-se,jejeje.

Aci vos deixe el video-clip.