Ací teniu les fotos del Carnestoltes 2008, el tema era “Fiesta Medieval”, per a lo que estem acostumats, la carroça d’enguany era una passà, amb detalls molt guapos i la il·luminació no estava mal del tot.
En quan a la música a Alcalà no va molar massa, però a Alcossebre va estar brutal, mescla de la música de sempre (triomfen els himnes de tota la vida) amb Himnes Borratxos , crec que eixa és la formula per a l’any que vé.
Anant de visita al “desguace” d’un amic vaig vore un rermolc que ens podia servir com a plataforma pa les rues de
carnestoltes. El millor de tot era que el preu, encara que no fora barat, era asequible, uns 600€ + transport. La idea es va escampar ràpidament i la maquinaria financiera de la KKTK, de la cual Kanguro esta molt satisfet, es va posar en marxa per a replegar la pasta. Una vegada la plataforma a casa començarem les tasques per a habilitar-la,i per a muntar un macroconcert per els carrers del poble.
No podia faltar una recopilació de Carnestoltes. Possiblement el millor “finde” del any i el més brutal. Falten moltes fotos i molt importants, sobretot de la era no-digital, que depenies de trobar-te a Boira pa immortalitzar el moment, o que Oli duguera la càmera -encara que done igual que la duguera com no, les fotos ni les veies i ni somniar en pillar alguna copia - encara que la col·lecció no està mal.
Dividiré el post en tres capitols, “els vells temps” , on trobarem les fotos mes antigues , “Carnestoltes de la era moderna” , a partir de comprar la carroça i, per últim, Carnestoltes 2008. D’aquesta manera no se em farà tant pesat.
Bé, ací van unes fotos que vaig escanetjar de l’àlbum fotogràfic de ma mare, totes elles bonissimes.
Una vegada més Saimon se ho ha kurrat i m’ha enviat unes fotos d’allò més curioses.
Són fotos que tenen més anys que Takó, on es mostra com erem de xicotets.
Des d’ací vos anime a que envie fotos de quant ereu més joves… es valoraràn les de la comunió i situacions curioses.
La tropa del Santa Llúcia ja celebrava els carnestoltes per tot lo alt.
Mentres preparo la recopilació de Carnestoltes (encara esteu a temps d’enviar-me fotos a kukalax@gmail.com ) penjo una de les cançons més populars de la KKTK, “Yo Soy Pin” de Paul McCartney i Tximo Pitarch. Un temazo que explica com dos adolescents, prou borratxos i fumats rebenten un portó de garatge, el final de la historia a continuació…
Una de les coses que més identifica a la KKTK son les seves camisetes, que cada any, a festes d’agost esperàvem amb expectació, i no era per a menys, ja que ens deixàvem una pasta (entre 3 i 4 vegades més cares que les de les altres colles d’Alcalà i Alcossebre) i estaven personalitzades al màxim, unes vegades il·lustrades en passatges propis de la KKTK, com la famosa “From here to eternity…”, “l’alijo” de material incautat del garito o d’actualitat local com l’homenatge al “ARREU” o una plantació de Marihuana a peu de campanar (bastant esclaridora).
Tximo i Oli s’ho kurraven any rere any, aportant noves idees i fent dibuixos molt treballats, caricaturitzant els integrants de la KKTK, en la majoria dels casos acompanyats per Pedro Pico y Pico Vena (els nostres personatges de ficció preferits), alguna de South Park, inclòs “naranjito” i “cobi”.
La temàtica era crítica, molt punk-rockera on apareixen uns quants petardos, tancs de birra i alguna que altra xeringa i per suposat els personatges anaven tots cegos i borratxos.
Temazo que va catapultar les cançons de la penya al nº1 de les llistes d’exit local. Encara m’enrecordo quan el Pekenyo la va punxar al Winnie’s i tot el pub (quan dic tot es en sentit literal) va començar a cantar-la, el pobre Colom encara no sap on amagar-se,jejeje.
En la categoria cançons aneu a poder llegir (i cantar si vos done la gana…) és una llista de cançons (rockeretes la majoria, perque rockerets erem la majoria dels components de la kolla KORRE KE TE KAGUES, més abreviadament coneguda com K.K.T.K.) que, en origen, no eren una altra cosa que una molt entretinguda manera de passar una bona estona de rises entre amics i tal. No hi ha una datació exacta al respecte, però valdrà dir que totes oscil.len entre el 1989 i el 1997 (o, lo que és lo mateix, “aquellos maravillosos años”…)
Arribats a este punt, potser vos preguntesseu: “I, quina importància tenen estes adaptacions per a ser immortalitzades en un blog de la xàrxa global?”, i potser que realment no en tinga absolutament cap, però també podria ser que, al menys entre la gent que composem la KKTK, més d´una d´estes cançons ens porte, per uns moments, molt bons i nostàlgics records de batalletes i anècdotes que segurament li passen molt per a alt a tot aquell i/o aquella que no ens conega un poquet o no haja sentit parlar d´alguna de les nostres adolescents i llegendàries andances…
La Boda de Simón i Sara va ser un dels events més assenyalats en la historia de la KKTK i des de la “redacció” de la KKTK , al més pur estil “hormigas blancas”, estem contant-vos -aquells inolvidables moments- tal i com van ser, sense sensacionalismes i com diria Ximo Saragossa: “Yo no se si està bé o no, yo vos llanço la pregunta…” i vosaltres les comenteu a peu de noticia.
