Portada de Chinese Democracy

Ésta es la primera entrada que no parle directament de alguna cosa relacionada en la Kktk, però es que Guns n’ Roses ha publicat nou disc!!!!

17 Anys!!! 17 ha tardat en traure material nou, després del “Used”, 28 mesos de gira, discusió i posterior disolució del grup,  un desert de recopilatoris per anar fent caixa, gires amb varis concerts anul.lats, etc.

I és que després de la llarga espera i innumerables rumors pareixia que éste dia no arribaria, i en el fons em donava igual. Axl està com un “senserro” i es un imant per als marróns, en els 10 anys que ha costat publicar el disc (la primera cançó que va fer-se pública es Oh my God, en 1999) li ha donat temps a barallar-se amb la discogràfica, pegar-li dos hosties a Tommy Hilfiger i passar la nit al trullo per mosegar a un segurata, d’una discoteca, a Suècia.

Però no tot es tant xungo, ni molt menys, a fet vàries gires (tàmbe a cancel.lat vàris concerts) amb col.laboradors especials com Izzy Straddlin i el més importat, ha fet un bon disc. Un disc que fà una setmana que’l tinc i encara no ha ixit a la venda (ix el 25-N), algú el va filtrar a internet amb una bona qualitat (320k) i es va escampar com el virus ebola abans que’l FBI fes una visita al reponsable, però era massa tard… De totes maneres ací ja l’hem pagat, per culpa del govern i gràcies a la $gae. “Aixina” que no es patàn.

No podem negar que Axl té uns collons com unes maraques, capaç de pegar una patà i tirar al carrer a Slash, Duff & cia – t’imagines a Jagger fer el mateix en Richards & cia??- Uns collons que s’apreta amb diversa intensitat, arribant a nivells preocupants ,en les cançons del nou disc.

Hi ha que aclarar que no és un disc de GN’R, és un disc d’Axl Rose i punt, això que vaja per davant, la portada dirà GN’R però l’alè diu Axl Fucking Rose. Té cançons canyeres, no del éstil del appetite, però un bon grapat de cançons entrarien perfectament en el “Used II”.

La primera volta que l’escoltes et quedes un poc extranyat, té influencies de música industrial, alguna que altra entraeta popera i cosetes implementades en major o menor fortuna ,es fa extrany, però el disc està plé de “temazos” i la veu d’ Axl està en plena forma, demostrant que pocs cantants estàn al seu nivell.

Al disc li pose un notable,segurament me’l regalaré per a nadal, es trobe a faltar a la vella guardia, com Slash , Duff, encara que està més que demostrat que els creatius del grup eren Axl i Izzy. Espero que l’escolteu varies vegades abans de rajar,ok??

Salut!!

—Actualització—

Aci vos deixe un parell de videos en les cançons del nou disc.

La primera es un montatge d’un amater sobre la cançó Chinese Democracy

I éste està extret del joc de música Rock Band 2 i la cançó es Shacklers Revenge

Espero que vos agrade

Aci teniu a Gerard!! Si,si Gerard , Adrian ha caigut de la llista a últim hora (no em pregunteu el motiu, ni el procediment, millor que vos ho conto Simón,jeje). El segon fill de Sara i Simón i el nou germanet de Ferràn.

Com ja sabreu ha ixit tot perfecte, Gerard ha ixit guapo i fort i Sara està be, recuperant-se poc a poc del part. No cal dir que estàn molt feliços, disfrutant a saco dels fills.

Felicitats!!

Salut

Ací teniu les fotos del Carnestoltes 2008, el tema era “Fiesta Medieval”, per a lo que estem acostumats, la carroça d’enguany era una passà, amb detalls molt guapos i la il·luminació no estava mal del tot.
En quan a la música a Alcalà no va molar massa, però a Alcossebre va estar brutal, mescla de la música de sempre (triomfen els himnes de tota la vida) amb Himnes Borratxos , crec que eixa és la formula per a l’any que vé.

Com és costum a la kolla, cadascun anava vestit d’una manera diferent, en això tenim plena llibertat, és lo que anomenem “busca’t la vida”, per això val la pena donar un cop d’ull als diferents extractes de la societat medieval (?) que estaven representades globalment, des de la fi del imperi romà fins a la revolució francesa, era una mescla rara, però dona el “pego” , per una part tenim a Donzelles i camperoles, es estrany, no hi havia cap princesa, ni reina.

Garru-Ana

Tximo-Melani

Ari-Joana

Vicent-Ana

Per l’altra ens trobem a guerrers, mosqueters,un “verdugo” , un monjo i un princep molt femeni, representat per el inigualable Colom.

i ací amb el xofer, el Tite. Ésta foto val la pena vore-la ampliada, per observar els detalls, LoL

Txavea-Pekenyo-Overo.

Txavea-Ana-Overo

Joana-Tximo i Txavea que per cert encara no anava cego,que raro,no??

Garru-Ana.

Ana-Pekenyo-Overo.

A partir d’ací fotos en amics d’altres kolles.
Estefania-Overo.

Estefania-Dani-Overo.

Llorka-Txavea.

Dedicatoria especial per a Kanguro, que no podia faltar a una de les cites més importants de l’any, Es un dels sponsors de la kolla i sempre es benvingut.

Jesus-Dani-Overo

i per acabar,amb novies a la fuga

Per fí he acabat, perdoneu la tardança. Per cert no tinc cap foto de Pakito, si en teniu alguna me la feu arribar.

Salut!

La Del Cucarra

(Adaptación Libre de Tras La Barra, De PLATERO Y TÚ)

Soy un currante, me llamo “El Overo”:

En la galera encerrado todo el tiempo…

Aguanto al viejo, y aguanto a “la Putxeta”:

“En tot lo dia no has cullit ni una caixeta!”.

Son las cinco, tengo que “ensofatar

Les tomateres i el carxoferal”;

Con lo que gane, quizás pueda comprarme

El nuevo disco de los Iron Maiden.

Estos maldi, malditos tomates:

¡Voy a tirar herbicida en el sofate!

Tengo un tomatar

Más ganso que el Nou Camp.

Mi vecino es Fatxac,

Un colega…

Pero por fin el Domingo ha llegado,

Y en Castellón con mi “beibi” he quedado;

Llevo dinero y billete de ida y vuelta:

Yo soy un “gunner”, y todos me respetan…

Pero esta tarde todo me ha salido mal:

Se han percatado de mi origen rural

Unos capullos, que han venido y me han robao´…

Soy “el Overo”, pero soy un pringao…

Estos maldi, malditos chiquillos:

¡No me han dejao´ ni un clavel en el bolsillo!

Tengo un tomatar

Más ganso que el Nou Camp.

Mi vecino es Fatxac,

Un colega…

Pierdo en un minuto lo ganado en la semana,

No les di un makoki por si llevaban navaja…

Tendré que hacer más horas pa´ poder pillarme costo:

Otra vez currando… ¡Me cago en el mes de Agosto!

Tengo un tomatar

Más ganso que el Nou Camp.

Mi vecino es Fatxac,

Un colega…

Anant de visita al “desguace” d’un amic vaig vore un rermolc que ens podia servir com a plataforma pa les rues de carnestoltes. El millor de tot era que el preu, encara que no fora barat, era asequible, uns 600€ + transport. La idea es va escampar ràpidament i la maquinaria financiera de la KKTK, de la cual Kanguro esta molt satisfet, es va posar en marxa per a replegar la pasta. Una vegada la plataforma a casa començarem les tasques per a habilitar-la,i per a muntar un macroconcert per els carrers del poble.

L’any que van estrenar la carroça, es va complir una il·lusió, disfressar-mos de Heavy’s, carregar uns quants millers de watts a la carroça i emular als nostres ídols d’adolescència. Com feia poc mes d’una década, pero amb més qualitat. Simplement APOTEÒSIC!!!!

Txavea, Colom, Ana “la Txamo”, Romano, Tximo, Paisano,Tina, Garru, Roda, Pekenyo, Over-o i de xòfer Moliner.

Ací més instantànies de la nit…

Els de Borriana no falten a la cita.

Txavea i Garru en pleno “solo”

L’any de Pirates, Jack Sparrow pegava fort, però “El barco de Colegas” de Gigatrón encara més. La tripulació:

Les “xatis” sempre molt sexy’s

Aci tenim al Tximonel de la nau.

Esta foto no se de quan es, pero no podia faltar, LoL !!!

Salut!!!

No podia faltar una recopilació de Carnestoltes. Possiblement el millor “finde” del any i el més brutal. Falten moltes fotos i molt importants, sobretot de la era no-digital, que depenies de trobar-te a Boira pa immortalitzar el moment, o que Oli duguera la càmera -encara que done igual que la duguera com no, les fotos ni les veies i ni somniar en pillar alguna copia – encara que la col·lecció no està mal.

Dividiré el post en tres capitols, “els vells temps” , on trobarem les fotos mes antigues , “Carnestoltes de la era moderna” , a partir de comprar la carroça i, per últim, Carnestoltes 2008. D’aquesta manera no se em farà tant pesat.

Bé, ací van unes fotos que vaig escanetjar de l’àlbum fotogràfic de ma mare, totes elles bonissimes.

Ahi van…

Corria l’any ‘93, en plena resaca del ‘92, el moviment punk-heavy-hard rockero, estava en un gran moment i nosaltres van caure rendits als seus peus, els “vells” Maiden, Ac/Dc, Judas,etc no podien faltar, a més dels Nirvana, Metallica i sobretot Guns, que estaven en el seu breu, pero millor moment.

Simón, com no, va ixir d’Axl Rose, Tximo i Garru de Slash, un servidor de Duff, Colom i el Romano de…(despres de cavilar-ho molt) de Zombies, concretament dels que eixien en el videoclip de Thriller.

Duff posant per a la portà de la Heavy Rock

Esta foto nomes recorde que van disfressar el Malagueta i que Roda estava lesionat. Res més. Crec que era al 2000 o 2001

Al 2002 van eixir de Majorettes, en el Pandeta de Silvana, tot anava bé fins que Txavea es va caure del cotxe, uns punts a la barbeta i a correr.

Roda ens demostra lo mascle que és!!!! xDDD

L’any de caperucita…uff! que festival!!!!

Tina, lOver-o, Garru,Colom, Tavea i Silvana ballant en can-can. xDD

Tipica estampa carnavalesca, besitos i cubates.

Una vegada més Saimon se ho ha kurrat i m’ha enviat unes fotos d’allò més curioses.
Són fotos que tenen més anys que Takó, on es mostra com erem de xicotets.
Des d’ací vos anime a que envie fotos de quant ereu més joves… es valoraràn les de la comunió i situacions curioses.

La tropa del Santa Llúcia ja celebrava els carnestoltes per tot lo alt.

Com podem comprovar van disfressats de cullidors d’ametles, en les pameles i les ulleres de sol,jejeejeje. De la foto només conec a Tximo i a Boti, qui son els altres??

En aquest imatge veiem com els xicots del Santa Llúcia van de cumple, pareix que es el aniversari de Saimon, la sala de festes es el rebost de la Bodega Joaquinetta.

Amb les camises del Athletic Catalunya, Saimon, Pin, El Titi,Tximo, Gero,Boti i els germans Kaneto.
L’Athetic Catalunya, es pa la KKTK com el Recreativo de Huelva per al futbol nacional. Foto historica.

De peu: Garru, Boti, Gero, Pin; Tximo,Saimon i el Titi.

Mentres preparo la recopilació de Carnestoltes (encara esteu a temps d’enviar-me fotos a kukalax@gmail.com ) penjo una de les cançons més populars de la KKTK, “Yo Soy Pin” de Paul McCartney i Tximo Pitarch. Un temazo que explica com dos adolescents, prou borratxos i fumats rebenten un portó de garatge, el final de la historia a continuació…

Yo Soy Pin

(Adaptación Libre De Let It Be, De THE BEATLES)

Cuando bebo algo más de la cuenta

Voy y rompo una puerta

En la calle San Abdón:

Yo Soy Pin.

Es una auténtica pasada

Pegar hostias y patadas

A las dos de la mañana:

Yo soy Pin.

Yo soy Pin, Yo soy Pin,

Y me toca pagarla a mí,

Y a mi amigo Jordan:

Yo soy Pin.

Ahora me he jurado que no

volveré a beber alcohol,

Ni a pasar por la calle

San Abdón.

He tenido que hacer horas extras

Para pagar la sanción:

Unas veinticinco mil,

Yo soy Pin.

Yo soy Pin, Yo soy Pin,

Y me toca pagarla a mí,

Y a mi amigo Jordan:

Yo soy Pin.

Yo soy Pin, Yo soy Pin,

Y me toca pagarla a mí,

Y a mi amigo Jordan:

Yo soy Pin.

Yo soy Pin, Yo soy Pin,

Y me toca pagarla a mí,

Y a mi amigo Jordan:

Yo soy Pin.

Me puse algo macarra

Con la birra y con el hachís:

Yo no soy un bandarra,

Yo soy Pin.

Txavea me ayudaba

Y no vino la Guardia Civil,

… Pero Puça observaba,

Yo soy Pin.

Yo soy Pin, Yo soy Pin,

Y me toca pagarla a mí,

Y a mi amigo Jordan:

Yo soy Pin…x3

 Salut!

Una de les coses que més identifica a la KKTK son les seves camisetes, que cada any, a festes d’agost esperàvem amb expectació, i no era per a menys, ja que ens deixàvem una pasta (entre 3 i 4 vegades més cares que les de les altres colles d’Alcalà i Alcossebre) i estaven personalitzades al màxim, unes vegades il·lustrades en passatges propis de la KKTK, com la famosa “From here to eternity…”, “l’alijo” de material incautat del garito o d’actualitat local com l’homenatge al “ARREU” o una plantació de Marihuana a peu de campanar (bastant esclaridora).

Tximo i Oli s’ho kurraven any rere any, aportant noves idees i fent dibuixos molt treballats, caricaturitzant els integrants de la KKTK, en la majoria dels casos acompanyats per Pedro Pico y Pico Vena (els nostres personatges de ficció preferits), alguna de South Park, inclòs “naranjito” i “cobi”.

La temàtica era crítica, molt punk-rockera on apareixen uns quants petardos, tancs de birra i alguna que altra xeringa i per suposat els personatges anaven tots cegos i borratxos.

La qualitat de les camises es innegable, després d’uns quants anys encara conservo moltes de les camises que vam fer, i unes quantes encara les tinc en circulació.

Ací deixe l’esbós de la primera camisa de la KKTK, corria l’any 1990 on els skinheads estaven molt actius. El que passa es que l’ignorant del feixista està acassant a Pedro Pico (que korre ke te kagues) amb un bat de beisbol, sense saber que a l’altra part de la tapia està Pico Vena i la KKTK esperant pa maxacar-lo

Poc a poc aniré pujant a Flickc els esbossos que em va facilitar Tximo, on podreu descarregar-los a alta resolució.

Salut!!

Temazo que va catapultar les cançons de la penya al nº1 de les llistes d’exit local. Encara m’enrecordo quan el Pekenyo la va punxar al Winnie’s i tot el pub (quan dic tot es en sentit literal) va començar a cantar-la, el pobre Colom encara no sap on amagar-se,jejeje.

Aci vos deixe el video-clip.

Con Las Dos Manos

(Adaptación Libre De Todos Mirando, De BARRICADA)

Una casa que no conozco por la calle del Sequiol,

Mi barriga me hace ruido: ay, la hostia, ¡qué marrón!

Creo que me estoy cagando, y a casa no llegaré…

De repente, en una puerta, ¡he leído “W.C.”!

Pero mi vista de lince me ha engañado otra vez…

Me bajé los pantalones, muy a gusto me quedé…

¡Vaya susto que me dio!

No me pude ni esconder,

Ni tapar el cagallón…

Múria miró y sonrió,

Me lo hizo recoger,

Pero no con un cartón…

¡Con las dos manos!

¡Con las dos manos!

Con los dedos coloreados de un asqueroso color

No veas que olor a mierda iba despidiendo yo…

Si no sabes esta historia ni a quién le sucedió

No lo pienses, no lo dudes: fue al de siempre, fue a Colom.

¡Vaya susto que me dio!

No me pude ni esconder,

Ni tapar el cagallón…

Múria miró y sonrió,

Me lo hizo recoger,

Pero no con un cartón…

¡Con las dos manos!

¡Con las dos manos!

No me pude ni esconder,

Ni tapar el cagallón…

Me lo hizo recoger,

Pero no con un cartón…

¡Vaya susto que me dio!

No me pude ni esconder,

Ni tapar el cagallón…

Múria miró y sonrió,

Me lo hizo recoger,

Pero no con un cartón…

¡Con las dos manos!